Possiblement les trepanacions cranials es farien en casos extrems en què els malalts presentessin símptomes de violència, com a últim recurs, doncs moltes persones no superaven l'operació. Realitzant el forat pensaven que l'esperit maligne podria fugir i que així curarien als pacients.

Reproducció d'un crani trepanat procedent de la

necròpoli medieval de l'Esquerda

Segles IX-XI

Resina, motlle

Museu Arqueològic de l'Esquerda

Núm. de registre 1.529

Considerat el pare de la medicina, va ser el primer que va posar de manifest un dels axiomes més importants de la història de la medicina: que la malaltia és un fenomen natural. Moltes de les seves teories mèdiques es van mantenir fins ven entrat el segle XVIII.

Hipòcrates de Pèrgam

Anònim

Segona meitat segle XIX,

primera meitat segle XX

Escaiola pintada

L'Enrajolada. Casa Museu Santacana

Quan alguns pacients cristians aconseguien curar-se, es vivia com un miracle, i aquest fenomen va portar a moltes persones a anar de peregrinació a diversos monestirs o ermites on es produïen aquests miracles.

Petxines de pelegrí

Segles XII-XIII

Jaciment de Santa Margarida del Priorat de

Sant Genís de Rocafort (Martorell)

El tracte que van patir les persones comdemnades per bruixeria o possessió va canviar radicalment a partir de la publicació del Malleus Maleficarum (el Martell de les bruixes), doncs la tortura i la mort era el que es proposava. Els seus autors també van atribuir la causa dels trastorns mentals a la possessió demoníaca y el tractament que prescrivien era la tortura i la mort, com un acte de pietat per alliberar l'ànima del malalt.

Volaverunt , gravat de la sèrie Caprichos  

publicat l'any 1799

Francisco de Goya Lucientes

Làmina de l'any 1937

Aiguafort sobre paper

Museu de Mataró

Philippe Pinel(1745-1826), pot ser considerat com el pare de la psiquiatria moderna. La seva tasca, dins els postulats il·lustrats, com a director dels manicomis de la Bicêtre i La Salpêtrière, amb l'alliberament de les cadenes dels malalts marca un abans i un després en el tracte que van viure les persones.

Manilles amb clau.

Segle XIX

Ferro, fosa

Biblioteca Museu Víctor Balaguer

L'aparell d'electroxoc te al seu voltant una llegenda negra, provocada pel mal ús que es va fer d'aquesta tècnica durant molts anys i per la corrent de l'antipsiquiatria dels anys 70. Actualment es torna a aplicar en alguns trastorns mentals, però amb millors aparells, en condicions de màxima seguretat, i amb uns bons resultats terapèutics.

Aparell d'electroxoc.

Tàpia, tècnic de l'Hospital Clínic

Dècada de 1960

Materials diversos

Fundació Museu d'Història de la Medicina de Catalunya

Antonin Artaud (1896-1848), poeta maleït i un dels dramaturgs francesos més originals i influents del segle XX, va patir un trastorn mental que el va acompanyar durant tota la seva vida. De l'any 1938 al 1947 va estar ingressat en diferents hospitals francesos on va rebre teràpies electroconvulsives.

En el darrer any de la seva vida, internat al sanatori d'Yvry sur Seine, el creador del Teatre de la Crueltat va rebre en diverses ocasions la visita de Josep Palau i Fabre, un jove poeta i dramaturg català fascinat per la figura i l'obra d'Artaud, fins al punt de traduir al català alguns dels seus poemes i escriure diversos assajos sobre la seva concepció del teatre. La Fundació Palau conserva part de la correspondència mantinguda entre els dos.

Antonin Artaud, pocs dies

abans de la seva mort

Josep Palau i Fabre

Any 1948

Xeringa utilitzada probablement  

per Antonin Artaud

per injectar-se Pentapon

Ismael Smith Marí (1896-1972), és un artista singular a cavall entre el modernisme i el noucentisme. L'any 1919 es va traslladar a Nova York, on va ser especialment valorat pels seus gravats i ex-libris.

Acusat d'escàndol públic, ja que acostumava a anar despullat pels jardins de casa seva, va ser reclòs en el psiquiàtric de Bloomingdale a White Plains (Estats Units), on va estar tancat dotze anys fins el dia que va morir.

Part del seu llegat, unes 250 obres i documentació personal diversa,   va ser lliurat per Enrique García-Herráiz   a l'Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, on el pintor va estiuejar entre els anys 1900 i 1919. Des de l'any 2009, es conserva   al nou Museu d'Art de Cerdanyola.

Versions d'Antonin Artaud

Any 1977

Ismael Smith

Dècada de 1930

Museu d'Art de Cerdanyola

Donació Enrique García-Herráiz

Sàtir fent dansar una dona al so d'una flauta

Ismael Smith

Any 1923

Tinta xinesa i llapis plom sobre paper verjurat

Fundació Palau, Centre d'Art.

Diaris d'Ismael Smith

Any s   1962 i 1970

Museu d'Art de Cerdanyola

Donació Enrique García-Herráiz

L'expressivitat artística de les persones que han patit algun tipus de trastorn mental, el que es coneix com Art Brut, ha marcat profundament la història de l'art. La col·lecció Prinzhorn, que recull obres de diferents persones afectades per trastorns mentals, va ser considerada pel Surrealisme com la seva Bíblia.

Michèlle Le Pape amb usuaris de les clíniques de Sant Joan de Déu,

Benito Menni i Fundació Balmes de Sant Boi de Llobregat.

Any 2009

Policarbonat i acríl·lic

Museu de Sant Boi de Llobregat

Sense títol , sèrie Via Dolorosa

Pere Formiguera

Any 2005

Impressió digital sobre alumini

Museu de Sant Cugat