Segles I-IV dC
Gràcies a la intervenció arqueològica realitzada l’any 1984 se sap que l’indret ocupat avui dia pel carrer de la Pau estava ocupat per una gran cisterna romana de 30x10m amb una capacitat estimada de 692.500 litres, que es creu compartimentada en dos àmbits per facilitar la decantació i depuració del líquid emmagatzemat.
Segles IV-IX
Gràcies a la intervenció realitzada l’any 2002 és va poder fer la troballa de dues tombes, obertes a l’edifici hidràulic, que ens indica la reutilització del mateix amb finalitat religiosa.La primera sepultura era de tègules romanes (que se’n documenten fins al segle VIII) a doble vessant amb tres peces decorades per costat. A l’interior de la caixa de tègules a doble vessant es van trobar les restes òssies d’un infant mort entre els cinc i set anys, orientades E-O, molt malmeses per l’acció de rosegadors i amb la connexió anatòmica pràcticament perduda.
La segona tomba va ser expoliada abans de la remodelació romànica.
Segles IX-XII
En algun moment, no podem concretar quin, durant el període transcorregut entre el moment en què es deixà d’utilitzar la cisterna romana com a tal fins que es va bastir el temple romànic, assentat directament al mur romà i sota el mur romànic, s’aixecà un mur i una sèrie d’enterraments. La posició del mur dins de la seqüència estratigràfica documentada i el fet de que la composició material del mur fos completament diferent a la de la resta de paraments ens portaren a diferenciar-lo i a encabir-lo, inicialment, en un espai de temps ampli que aniria del segle IV al IX. No hem pogut concretar més dins d’aquest període tot i que tenim diversos arguments per considerar el dit mur com a part de la Parròquia altmedieval de Sant Baldiri. Les tombes són amb capçalera antropomorfa i es daten tipològicament entre els segles IX-XI. La primera notícia documental de l’existència d’una parròquia sota l’advocació de Sant Baldiri data de l’any 965, però per tot el que hem vist,la construcció és amb tota probabilitat anterior.
Segles XII-XIV
A partir de fonts tant arqueològiques com documentals es constata la transformació de l’antic edifici en l’Església romànica de Sant Baldiri.
Segles XV-XVI Com a conseqüència de les reformes gòtiques l’absis quadrat de l’edifici anterior és substituït per una capçalera poligonal.
Segle XVII
El mal estat de l’edifici és patent per les continues refetes que pateix durant aquesta fase. Destaca la construcció d’una nova capella dedicada a Nostra Senyora del Roser, a partir de l’any 1627, suprimint la quarta i cinquena capelles romàniques del mur lateral sud de l’antic temple.
Segle XVIII
Durant la primera meitat del segle (al voltant de 1710) es comença la construcció de l’actual Església de Sant Baldiri, d’estil barroc, al solar que quedava al sud de l’edifici romànic, on, fins ara, s’ubicava el cementiri. Per dur a terme aquest projecte s’enderroca l’antiga, destinant el solar on s’ubicava a les funcions de nou cementiri. Mentre duren les obres s’utilitza la Capella el Roser com a parròquia. Segles XIX-XXIA mitjan del segle XIX una normativa estatal ordena el trasllat dels cementiris ubicats a l’interior dels nuclis urbans a l’exterior. El cementiri es trasllada de nou transformant-se el terreny que ocupava en carrer, ús que se li dona encara avui dia.
Textos i imatges propietat del
Museu de Sant Boi de Llobregat - © 2004
Tots els drets reservats
La capella abans de la intervenció
Treballs arqueològics a l'interior
Tomba al subsòl de la capella