Biografia d'En Josep Canudas

(1931-1936)

1933

Ensenya del Servei d’Aeronàutica de la Generalitat

(Dibuix original d'En Josep Canudas)

Un nou futur s’obria als ulls de Canudas, el 1931, quan veié la possibilitat de fer realitat algun dels seus projectes més anhelats. A la inauguració de l'Aeròdrom Canudas de Figueres, al maig, seguí la constitució d’una empresa per a cobrir la línia –turística, comercial i postal– de Barcelona a Andorra. No trobant espais adequats per a l'aterratge a les Valls, el cerca i troba prop de la Seu d’Urgell, al pla de Benavarre. Ja tenia, doncs, el camp i l'avió: un “Farman” amb espai per al pilot i quatre places més, així com 150 kg de mercaderia, i una velocitat de 175 km/h. La vigília, però, de la realització del primer vol de la línia s’esdevé la mort sobtada de l'empresari, el mallorquí senyor Nadal. Després de moltes gestions per part dels hereus, la situació no s'aclareix i, l'abril del 1932, s'abandonava definitivament el projecte tot ocasionant-li nombroses pèrdues econòmiques a causa dels diners invertits. Gràcies a la col·laboració de diversos amics, que esdevingueren accionistes de l’Escola d’Aviació Barcelona, va poder fer front a la fallida.

El febrer de 1932 la Generalitat li havia concedit una subvenció de 5.000 pts adreçada a l'escola de l'Aeròdrom Canudas. Era el primer ajut econòmic institucional després de més de 10 anys. A finals d’any, rebria l’encàrrec de dissenyar l’organització aeronàutica de Catalunya mitjançant un projecte que seria aprovat el 6 de març de 1933 i que, alhora, nomenava a Canudas –de manera provisional– com a cap del Servei d'Aeronàutica de la Generalitat.

1934-07-08

Inauguració de l’aeròdrom “Cerdanya” de Puigcerdà,

depenent del SAG

El 27 de desembre, un estol de cinc avionetes de l'Escola d’Aviació Barcelona se sumava –lluint crespons negres a les ales– a la manifestació de masses per l'enterrament del president de la Generalitat Francesc Macià. El motor de l’avioneta pilotada per en Canudas s’espatllà i hagué de fer grans esforços per sortir de la ciutat i amarar a la zona del Club Marítim de Barcelona. Afortunadament tot va quedar en un ensurt, en sortí il·lés i un cop recuperada l’aeronau només en calgué desmuntar i netejar el motor.

Tot abocat a la tasca d’organització del Servei d’Aeronaútica de la Generalitat, el mes de maig de 1934 Canudes és convidat per l’Aero Club de Suïssa. Acompanyat per la seva muller i l’amic Carreras, visita l'Exposició Internacional de l'Aviació Esportiva i Turística que se celebra a Ginebra, on recull molta documentació. El mes següent, i representant al Servei, volen a Berlín per comprar tot de material aeri per als clubs i escoles catalanes (avionetes, planadors, etc.). L’anada i la tornada van representar 3.500 km, i 19 hores de vol a una mitjana de 180 km/h.

1934-06-09

L’avió del SAG a l’aeroport de Berlin

El mes de setembre, i per concurs, Josep Canudas guanya en propietat el càrrec de Cap del Servei d’Aeronàutica de la Generalitat de Catalunya. Un mes i mig més tard, però, una ordre signada per l'autoritat militar suprimeix el SAG, i els seus funcionaris són "suspendidos de empleo y sueldo". Canudas va recórrer la decisió tot adduint que ni ell, ni el Servei, havien participat en els esdeveniments polítics del 6 d’octubre. S’acceptà el recurs i fou readmès, amb efectes retroactius, com a funcionari de l'Estat. Ara bé, suprimit el SAG, fou destinat a turisme.

Amb la reconstitució del SAG, després de la victòria del Front Popular, hagué de dedicar-se a la recuperació de la documentació, estudis i projectes que s’havien dispersat i dipositat arreu. També negocià amb les autoritats militars el retorn de les dues avionetes del Servei i dels diversos planadors de formació. Pel mes d’abril el SAG estava totalment reconstituït i l’empenta de Canudas, i la necessitat de recuperar el temps perdut, auguraven noves empreses com ara la construcció dels xalets-oficina dissenyats pel Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l' Arquitectura Contemporània (GATCPAC) als aeròdroms de Figueres i Puigcerdà.