Biografia d'En Josep Canudas

(1923-1931)

1930-12-30

Joan Maluquer i Viladot,

president de la Diputació de Barcelona,

visita l’aeròdrom i fa un vol sobre els seus voltants

PERIODISTA, PILOT,

PROFESSOR, EMPRESARI

Al llarg de la seva vida, Josep Canudas es va veure obligat a portar els compromisos amb l’aviació catalana fins més enllà dels límits raonables, com l’any 1923, quan s’hagué de fer càrrec del contracte d’arrendament de la pista de l’Aero Club de Catalunya.

1922-1924

Croquis de l’aeròdrom Canudas

(dibuix de Josep Canudas)

Progressivament va evolucionant d’entusiasta a periodista, de periodista a pilot, de pilot a professor, de professor a empresari. Creant i absorbint societats mercantils, negociant acords financers, comprant aeronaus i lluitant contra les diverses iniciatives institucionals que pretenien trepitjar tots els treballs acumulats pels primers pioners de l’aviació catalana.

El gener de 1927, Josep Monés, contractista d’obres pratenc, va iniciar la construcció d’hangars a l’aeròdrom de l’Aero Club. Poc temps després, en Josep Canudas es casava amb una germana d’aquell, Josepa Monés i Amat, amb la que –el mes de maig de 1928– feu el vol de retorn des de Londres (passant per París, Lió, Montpeller i Perpinyà) on havia recollit una avioneta “Moth” adquirida per la casa de xocolates Nèlia. L’empresa tenia la intenció –tot emprant una fórmula ben innovadora– de dedicar l’aeronau a la promoció dels seus productes. Aquell any l’antic Camp de la Volateria seria rebatejat amb el nom del seu mantenidor: Aeròdrom Canudas

ELS POLÍTICS I JOSEP CANUDAS

L’any 1929 començà a funcionar oficialment l'Escola d'Aviació Barcelona destinada a pilots civils. En aquella data, Josep Maria Carreras –gran amic i company de Canudas– retornava del servei militar i s'incorporava a l'aeròdrom-escola com a pilot i professor. Les males relacions de Josep Canudas amb el consistori barceloní feren que se li denegués, al·legant-se mancances pressupostàries, una proposta de volta aèria de propaganda de l'Exposició Internacional per tot Europa (amb un escriptor i un periodista per fer conferències i rodes de premsa a les principals ciutats). Poc després, però, una iniciativa similar fou concedida als germans Habsburg –de l’aeròdrom militar Naval– tot hi ser més cara i sense el component cultural.

Malgrat la manca d’ajuts oficials, les activitats aeronaútiques s’incrementaren considerablement: visites d’últims models d'avionetes estrangeres, conferències, concursos, viatges comercials, vols d’exhibició... i, sobretot, es compraran quatre avions més i es formaran deu nous pilots.

Una altra iniciativa frustrada fou la revista mensual Aviación –fundada el febrer de 1930– i que hagué de plegar, per raons econòmiques, quan ja se n'havien publicat quatre números. Si fins el 1923 l'Ajuntament de Barcelona havia recolzat poc o molt, moralment i econòmica, les activitats dels Tallers Hereter S.A. i, en general, les iniciatives de Josep Canudas, durant la dictadura primoriverista s'hi girà totalment d'esquena. Mentrestant l'aeronàutica militar, des del seu Aeròdrom de la Volateria, dóna un suport suculent als germans Franz Joseph i Antonio de Habsburg, els quals, sense gens d'imaginació i fent seguidisme del sector Canudas, mantenen una escola de pilots amb només uns dos alumnes i funden l'Aero Club Barcelona (2 de maig de 1930), pretesament 'civil i català'. Tot i així, a l’escola de l'Aeròdrom Canudas hi assisteixen 22 alumnes i el mes de juny es crea l’Associació d’Amics de l'Aeròdrom Canudas.

UN SEGON SOMNI: L’AEROPORT INTERNACIONAL

Les iniciatives de Josep Canudas eren molt populars doncs, només durant els darrers quatre anys, havia fet demostracions aèries a més de 40 pobles i ciutats del Principat, Un dels seus somnis, secundat per molts simpatitzants, era el d’aconseguir un aeroport internacional per a Barcelona.

Així, a les acaballes de 1930, després de la caiguda de Primo de Ribera, s'establiren contactes entre el consistori i l'Aeròdrom Canudas per fer un traspàs de propietat i convertir el projecte de l'aeroport internacional en una realitat tot ampliant el camp: dels 1000x300m fins als 1000x750m (sense comptar amb altres possibles ampliacions posteriors). La tasca venia afavorida pels pactes d'opció preferencial i cost de compra, i indemnitzacions per collites, edificis, canals, etc. que ja feia anys que Canudas havia signat amb propietaris i arrendataris només amb la condició que l'Aeròdrom Canudas i l'aviació civil i esportiva de Catalunya poguessin fer ús dels serveis del futur aeroport. Les negociacions seguiren un curs molt positiu fins que, per problemes de caire polític, s’ajornà indefinidament aquest afer.

Josep Canudas va arribar a participar a la campanya electoral a Euskadi amb una avioneta “Moth”, tot sobrevolant nombrosos municipis i llençant-hi fulls volants de propaganda a favor dels autonomistes bascos. De retorn a Barcelona s’afegí, amb el seu avió, a les festes de proclamació de la República.

1926

El gran fotògraf de l’aviació catalana,

Josep Gaspar, amb el seu fill i

Josep Canudas

Evolució de l'aviació civil catalana

1923-1931

Evolució de l'aviació civil catalana

1931-1936

Biografia de Josep Canudas

1931-1936