Biografia d'En Josep Canudas

(1910-1923)

1917-06-29

En aquesta data Josep Canudas i Busquets

obtingué el títol de pilot,

emès per l’Escola Catalana d’Aviació

UN SOMNI: VOLAR

Josep Canudas i Busquets neix a Barcelona el 28 de desembre de 1894. D’adolescent cursa el batxillerat –entre Barcelona i Bilbao– amb la intenció d'estudiar enginyeria però ho deixa per dedicar-se al periodisme esportiu.

L’11 de febrer de 1910 assistirà, com a espectador, al primer vol realitzat a Catalunya pel francès Lucien Mamet, a l’antic hipòdrom barceloní de Can Tunis. Poc temps després, el 25 de juliol, publicaria el seu primer article sobre aeronàutica dedicat al primer aniversari de la travessia del Canal de la Mànega, una gesta del pilot Louis Blériot.

1912

Hidroavió “Sánchez Besa”,

el primer que volà a Barcelona

L’hivern de 1913 no se li va permetre de volar, com a passatger, per ser menor d’edat. Ara bé, només uns mesos més tard, pel gener de 1914, farà realitat el seu somni acompanyant al pilot Lucien Demazel. Sobrevolà al llarg de 40 minuts, i des de 700 m d’alçada, tot el Pla del Llobregat i Barcelona. El desembre de 1915 serà membre fundador de l' Aero Club de Catalunya tot exercint-ne el càrrec de secretari.

El 29 de juny de 1917 obté el primer títol de pilot aviador que s’atorgava a Catalunya. El seu mestre havia estat Salvador Hedilla, professor de l’Escola Catalana d’Aviació, pertanyent a l’empresa Pujol, Comabella i Cia. ubicada a l’Aeròdrom de la Volateria, al Prat de Llobregat. El mes de setembre entra a treballar a la secció de dibuix de l’empresa de construccions aeronàutiques Tallers Hereter S.A., amb dret a volar. Després d’uns mesos de formació, el mes d'agost de 1918, comença a fer de professor de pilotatge i, finalment, per la dimissió de Domingo Rosillo, esdevé cap de l'Aeròdrom de la Volateria i director de l'Escola d'Aviació Catalana.

Dedicarà força temps als vols de propaganda aeronàutica arreu del Principat, tot aterrant allà on pot: platges, camps de conreu, prats, erms..., i en alguns pobles on s'hi creen camps d'aterratge o aeròdroms (Sabadell, Figueres, Sitges...). També va popularitzar el vol amb passatgers per a recaudar fons.

L’any 1921 els Tallers Hereter S.A. fan fallida i tots els seus béns –fàbrica de Sant Martí, aeròdrom, escola de pilots i tot el personal tècnic– són adquirits pel Ministerio de Marina que s'instal·la a Barcelona. Aquella pausa forçada li reporta temps per a la reflexió i comença a meditar la construcció d’un aeroport internacional a Barcelona. El transport aeri cada cop prenia més empenta i la capital catalana no podia quedar enrera en aquesta cursa precipitada del progrés. Tres elements eren fonamentals: un aeròdrom, un aeroclub i una empresa mercantil. Per al darrer, encara no havia arribat el moment; el segon, ja el tenia; mancava el primer. Amb l'únic avió que pogué salvar del desastre, un “Aviatick”, continuà les seves activitats arribant a fer la volta a Mallorca: Palma, sa Pobla, Pollença, Porto Cristo.