OBJECTIUS ASSOLITS, SOMNIS I MALSONS (1931-1936) |
1931-03-18 L’avioneta “Romeo-Fiat”, tripulada per Josep M. Carreras i Salvador Farré, de tornada de Canàries |
| EL RECONEIXEMENT DE
L’AVIACIÓ CATALANA La proclamació de la República l’any 1931 obrí grans expectatives en diversos fronts, dels quals l’aviació civil catalana no en va quedar exempta. El nou consistori barceloní, a un mes de la seva constitució, ja va formar una comissió que donava esperances a Josep Canudas per tal d’assolir el tan desitjat aeroport internacional. En un altre ordre de coses l’Aero Club de Catalunya es renovava i neixia la Penya Aeronàutica de Sant Andreu formada per gent jove, entusiasta i de classe obrera. A finals d’any es fundava l’Aero Club de la Seu d’Urgell.
1931-10 Avioneta “Moth-Gipsy 95 hp.”, adquirida per Wilfred P. Ricart El 1932 es formava la nova escola de pilots Progreso, amb base a l'aeròdrom militar de la Aeronaútica Naval, i sucursal d'una empresa de Madrid. A les acaballes d’agost s’esdevenia la fusió dels Amics de l'Aeròdrom Canudas i l'Aero Club de Catalunya, amb una nova junta, més catalanista i menys aristocràtica. Rebria el nom d’Aero Catalunya i continuaria afiliat al RACE i a la Fédération Aéronautique Internationale. El setembre, i amb 19 pilots, es creava la Unió de Pilots Aviadors Civils de Catalunya. El 4 d’octubre aterrava a l’aeròdrom militar un dirigible Zeppelin alemany, fent-hi una estada de tres dies abans de retornar a la seva base de Friedrichshafen (llac Constança). I, el 15 de novembre, la Generalitat publicava l’encàrrec, fet a Josep Canudas, de la redacció d'un projecte d'organització aeronàutica d'acord amb el que preveia l’estatut d'autonomia recentment aprovat.
1932-01-14 Primer vol de la lína Barcelona-Andorra |
EL SOMNI D’UN AEROPORT
INTERNACIONAL L’entrada de1933 farà coincidir l’aposta de la Generalitat pels projectes de Canudas amb l’aprovació –per part del consistori barceloní– d’un projecte d'aeroport a Viladecans. Aquesta proposta va aixecar les protestes del Parlament, la premsa, els municipis del Prat, Gavà, Viladecans i Sant Boi, del Col·legi d'Arquitectes, de la Unió de Pilots i dels propietaris i arrendataris afectats. Les eleccions municipals de l’any següent, amb significatius canvis a l’ajuntament de Barcelona, comportaren l’aturada i replantejament del projecte. El mes d’abril de 1934 es creava la Federació Aeronàutica Catalana que acolliria una dotzena llarga de clubs. A finals d’any, 4 empreses estrangeres i 4 línies internacionals unien Barcelona amb la resta del món: Compagnie Générale Aéropostale (Tolosa – Barcelona –Alacant – Casablanca – Brasil – Uruguai – Argentina – Xile), LAPE (Madrid–Barcelona), Navigazione Aerea S.A. (Roma–Gènova–Barcelona, amb hidroavions) i Lufthansa (Ginebra–Marsella–Barcelona).
1934-03-09 L’autogir “La Cierva” a Barcelona L’aviació catalana cada cop era més a prop de la societat: participació en campanyes de propaganda (com ara el segell Pro-Infància), treballs tècnics (fotografia aèria, recollida de dades meteorològiques) i activitats de promoció; per exemple, la commemoració del 24è aniversari del primer vol a Catalunya (vols a vela, acrobàcies, salts de paracaigudistes, exhibició d'avionetes, etc.) o el 3r. aniversari de la proclamació de la República amb la celebració d’un Rally aeri amb la participació d’avionetes. Nous i millors aeròdroms se sumaven a la xarxa catalana quan, el 15 d’agost de 1934, la Generalitat comprà els terrenys del Prat, l'Aeròdrom Canudas, per a procedir a la seva ampliació: dels 1000x300m fins als 2000x1500. Era el naixement de l’Aeròdrom Barcelona. Dos mesos més tard, els fets del 6 d’octubre –i les seves conseqüències- aturaven tota l’obra feta, no només des de la Generalitat sinó també d’en Canudes, i s’hipotecava el futur de l’aviació catalana. |
