INICIATIVES

PRIVADES

(1923-1931)

1924-10-05

Primer vol de l’Aviatick a l’aeròdrom civil

del Prat de Llobregat

LA DECADÈNCIA DE L’AERO CLUB DE CATALUNYA

La primavera de 1923 es creava la Penya de l'Aire, un grup menys elitista i més esportiu, popular i dinàmic que el primitiu Aero Club de Catalunya. Dotat de dos avions farà tot un seguit de vols de propaganda per terres catalanes.

1923

Primera volta aèria, amb hidroavió,

a la Península Ibèrica: 33 hores i 40 minuts de vol

L’Aero Club de Catlunya perdia força i aviat sorgiren els problemes econòmics. Així, l’octubre de 1923, i per manca de pagament, expiraren els drets sobre el seu aeròdrom del Camp de la Volateria. Per a la renovació el propietari dels terrenys només acceptà un contracte a títol personal que fou assumit per Josep Canudas. El 8 de novembre, aquest mateix pilot, realitzà els primers intents de sondeigs d'altura (a 5.000 m) per encàrrec del Servei de Meteorologia de Catalunya. Nombroses revistes científiques d'arreu del món se'n feran ressò i en certificaren l'èxit. Malauradament, però, l’Aeronáutica Naval espanyola prohibiria a Josep Canudas de volar amb el seu “Ansaldo” per unes suposades falles del motor del tot inexistents. Cal recordar que feia dos mesos del pronunciament, a Barcelona, del general Miguel Primo de Rivera i que, poc temps després, quedava dissolta la Mancomunitat. En aquell estat de coses, el mes de desembre es reuní l'assemblea anual de l'Aero Club de Catalunya per a elegir una Junta Directiva de marcat accent aristocràtic.

Amb l’arribada de la primavera de 1924, la Penya de l'Aire va organitzar diversos cicles de conferències de divulgació aeronàutica que obtingueren un gran èxit de públic i el mes de juny es creava la societat mercantil Empreses Aeronàutiques. Aquella tardor, l’Ajuntament de Barcelona va acordar la creació de l'aeroport de Barcelona dintre de la zona d'expansió industrial de l'Hospitalet. El fracàs del projecte, afortunadament per Barcelona, fou total i immediat.

L’ÈXIT DE LA PENYA DE L’AIRE

El gener de 1925, a causa de l’abandó de molts socis –i incapaç de competir amb l’empenta de la Penya de l’Aire– desapareix l’Aero Club de Catalunya. Aquest dur cop per a l’aviació catalana va quedar compensat per nombroses activitats de caire aeronaútic: conferències (Centre Excursionista de Catalunya, Orfeó Gracienc, etc.), visites col·lectives a l'aeroport els dies festius, vols de bateig aeri... i la creació d’una delegació de la Penya de l'Aire a Sabadell, ciutat que esdevindrà punt de suport –fins el dia d’avui– a moltes de les iniciatives aèries desenvolupades als aeròdroms del Prat.

Coincidint amb la fi de l’Aero Club, la Penya de l'Aire –reconvertida en Lliga Aeronàutica de Catalunya– assolirà la representació a tot Catalunya i Balears del Real Aero Club de España i la Fédération Aéronautique Internationale, fundant, poc després, una delegació a Manresa.

L’any 1928, Empreses Aeronàutiques es fusiona –tot esdevenint Kora Aeronàutica S.A.– amb el propòsit d'obtenir la concessió oficial d’una línia aèria Barcelona–Mallorca. El mes de juny d’aquest any es recuperarà el nom d’Aero Club de Catalunya per a substituir el de Lliga Aeronàutica de Catalunya.

1929

Una “Avian” en ple vol

LA IMPLANTACIÓ DELS VOLS COMERCIALS

El mes de desembre de 1928 la companyia nacional italiana d’aviació posava en servei, mitjançant hidroavions bimotors “Savoia S.55”, la línia Roma–Gènova–Barcelona.

L’any següent, alhora que s’inaugura l’Aero Club de Lleida, Barcelona serà testimoni de la implantació dels vols comercials. Per exemple, l’entrada en funcionament –era la tercera temptativa– de la línia Madrid–Barcelona (10 passatgers; 125 pts el trajecte o 212,50 pts anada i tornada; 3h. 15min. de vol), o la prolongació del servei de la companyia d'autobusos –que feia la ruta Barcelona-El Prat– fins a l'aeròdrom els dies festius. La mateixa companyia finalment creà una línia directa amb origen al C/ Bergara de Barcelona.

Marià Foyé i els germans Vives formaren, el 1930, un grup de vol a vela. Any en que l'Ajuntament de Barcelona presentava a l'Estat el projecte d'aeroport que s’havia d’ubicar a l'Hospitalet i que rebé moltes crítiques per part dels defensors de l’aeroport Canudes del Prat. Aquell debat s’esdevenia en paral·lel a la consolidació dels aeròdroms de Lleida i de Terramar (Sitges).

El 19 de gener de 1931, Maria Josepa Colomer obtenia el títol de primera pilot femenina de la història aèria de Catalunya. Tres mesos després, a més de la fundació de l'Aeronàutic Club Empordanès, unes eleccions municipals portaren la II República espanyola. En aquest data, el 14 d’abril, una patrulla d’avions de l’aeròdrom Canudas, tot arrossegant senyeres catalanes i tricolors, feren un vol pel centre de Barcelona, sobrevolant la plaça de Sant Jaume, la Rambla i d’altres espais enmig del fervor més entusiasta de milers d’espectadors.

1930-12-27

Primer vol, a l’aeròdrom Prat, de l’helicòpter “Pescara” pilotat pel tinent de navili José M. Barrera

Evolució de l'aviació civil catalana

1910-1923

Evolució de l'aviació civil catalana

1931-1936

Biografia de Josep Canudas

1923-1931