EL TEMPS

DELS PIONERS:

(1910-1923)

1910-02-11

El francès Lucien Mamet, actor del primer vol a Catalunya

EL PRIMER VOL

Les primeres passes de l’aviació catalana es caracteritzaran per les exhibicions i les proves aèries. La societat contemplava l’aparició d’una branca tecnològica nova i calia difondre les seves possibilitats per a la captació de recursos: humans, tecnològics i, sobretot, econòmics. Al voltant de cadascuna d’aquelles iniciatives es formà un significatiu coixí de persones que s’afeccionaren a l’aviació i al seu entorn.

1910-02-11

Primer vol a Catalunya, a l’Hipòdrom de Can Tunis

L’any 1910 es va efectuar el primer vol d’exhibició tot emprant l’antic hipòdrom de Can Tunis, a Barcelona, com a base. A partir d’aquesta data històrica, Can Tunis –i també el Camp de la Bota– s’utilitzaran de forma reiterada per a nombroses activitats aèries que despertaran força interès entre la encuriosida població barcelonina.

Dels primers nuclis d’afeccionats a les “màquines voladores” en sorgiren diverses iniciatives: primera exposició, primera revista, i l’organització anual de la Setmana de l’Aviació que oferirà un gran ventall d’exhibicions aèries. Amb el pas del temps aquestes exhibicions s’anaren estenent per tot el territori català: Girona, Valls, Tortosa, Salou, Tarragona, Lleida i Figueres, entre d'altres llocs.

1916

Salvador Hedilla, pilot en cap de l’empresa Pujol,

Comabella i Cia i director de la seva escola d’aviació

CATALUNYA: BRESSOL DE PILOTS I ENGINYS VOLADORS

En començar la Primera Gran Guerra a Europa, l’any 1914, el grup català d’entusiastes per l’aviació es va quedar orfe. Tots els pilots, bàsicament francesos, que havien col·laborat en l’eclosió de l’aviació a casa nostra es veieren abocats a participar en el conflicte de forma activa. Molts dels projectes i la majoria d’activitats aeronaútiques hagueren d’esperar l’arribada de temps millors.

1916

Plànol de La Volateria, primer aeròdrom de Barcelona

(Dibuix original de Josep Canudas)

L’any 1916, i gràcies a la coincidència de dues iniciatives, es produí un tomb significatiu al fosc panorama: la fundació de la primera empresa constructora d’avions de Catalunya –Pujol, Comabella i Cia (situada al barri de Sant Martí de Barcelona)– i la fundació de l’Aero Club de Catalunya. Efectivament, l’empresa Pujol, Comabella i Cia va crear una escola d’aviació que, amb el professor Salvador Hedilla al capdavant, va començar a funcionar a l’hipòdrom de Can Tunis. Aviat van veure que no era suficient i la cerca d’un lloc més idoni els fa aterrar a l’antic Camp de la Volateria (El Prat de Llobregat): el bressol de l’aviació catalana. Els alumnes pioners van ser Eduard Feliu (que no s’hi va dedicar), Josep Canudas (el primer pilot sorgit de l’escola) i Ramon Maldonado (un cubà becat pel seu país), més tres becaris de l’Ajuntament de Barcelona.

Pujol, Comabella i Cia va rebre les primeres comandes provinents de l’aviació militar. Així, el Camp de la Volateria, endemés d’escola de pilots, també es convertí en el laboratori de proves dels avions fabricats. El negoci funcionà i ben aviat es creà una nova empresa, producte de la fusió amb la fabrica de cotxes Ideal, que es dedicarà a la construcció tant d’avions com de cotxes.

INICIATIVES COMERCIALS DE L’AVIACIÓ

El 1918, i al Camp de la Volateria, s’iniciaren les primeres activitats aeronaútiques comercials de caràcter internacional quan la Société des Lignes Aeriennes Latécoère, de Tolosa de Llenguadoc (França), decidí que la seva línia de correu Tolosa–Casablanca (ciutat de l’antic protectorat francès al Marroc) tingués escala a Barcelona. Temps més tard, el 18 de març de 1920, s’inaugurava la línia de correu aeri Barcelona–Mallorca, fruit d’un conveni entre una empresa catalana –Tallers Hereter S.A.–, Loring i l’Estat. La subvenció estatal mai no arribà i la línia feu fallida.

La dècada dels 20 també serà el moment d’aparició d’una nova companyia d’aviació impulssada per un grup d’empresaris del casino del Cercle de Caçadors. Alhora, els Tallers Hereter S.A. patiren una forta crisi que els va obligar a tancar. Tots els bens de l’empresa foren adquirits per la secció militar de l’Aeronáutica Naval que, no podent acceptar personal civil a les seves instal·lacions, es va desfer de tota la plantilla tècnica i auxiliar, entre la que es comptaven nombrosos pioners de l’aviació catalana.

Un pilot, Manuel Colomer, va entrar a treballar l’any 1922 al Grup Monteys; aquesta empresa es dedicava a fer exhibicions amb passatgers. Aviat varen prosperar i, entre altres activitats aeronàutiques de caràcter comercial, preneren el relleu de la línia de correu Barcelona–Mallorca. Un accident, que va costar la vida a un pilot i la pèrdua de l’aeronau, afectà greument l’empresa i el mateix Colomer l’abandonarà, per tal de crear-ne una de pròpia amb hidroavions.

Gràcies a totes aquestes accions de l’aviació catalana, l’estiu de 1921 ja havia nascut el projecte d’un aeròdrom civil internacional per a Barcelona que havia d’instal·lar-se als terrenys del Prat de Llobregat. Tot seguit s’iniciaren els treballs condicionats pels esdeveniments polítics dels anys següents: la Dictadura de Primo de Rivera i la II República.

Escut de l'Aero Club de Catalunya

1917-05-05

Eduard Feliu i Bru, alumne de l’Escola Catalana d’Aviació i primer català que va volar a Barcelona

El desig de volar

Evolució de l'aviació civil catalana

1923-1931

Biografia de Josep Canudas

1910-1923