EL TEMPS DELS PIONERS: (1910-1923) |
1910-02-11 El francès Lucien Mamet, actor del primer vol a Catalunya |
|
| EL PRIMER VOL Les primeres passes de laviació catalana es caracteritzaran per les exhibicions i les proves aèries. La societat contemplava laparició duna branca tecnològica nova i calia difondre les seves possibilitats per a la captació de recursos: humans, tecnològics i, sobretot, econòmics. Al voltant de cadascuna daquelles iniciatives es formà un significatiu coixí de persones que safeccionaren a laviació i al seu entorn. 1910-02-11 Primer vol a Catalunya, a lHipòdrom de Can Tunis Lany 1910 es va efectuar el primer vol dexhibició tot emprant lantic hipòdrom de Can Tunis, a Barcelona, com a base. A partir daquesta data històrica, Can Tunis i també el Camp de la Bota sutilitzaran de forma reiterada per a nombroses activitats aèries que despertaran força interès entre la encuriosida població barcelonina. Dels primers nuclis dafeccionats a les màquines voladores en sorgiren diverses iniciatives: primera exposició, primera revista, i lorganització anual de la Setmana de lAviació que oferirà un gran ventall dexhibicions aèries. Amb el pas del temps aquestes exhibicions sanaren estenent per tot el territori català: Girona, Valls, Tortosa, Salou, Tarragona, Lleida i Figueres, entre d'altres llocs. 1916 Salvador Hedilla, pilot en cap de lempresa Pujol, Comabella i Cia i director de la seva escola daviació |
CATALUNYA: BRESSOL DE PILOTS I ENGINYS VOLADORS En començar la Primera Gran Guerra a Europa, lany 1914, el grup català dentusiastes per laviació es va quedar orfe. Tots els pilots, bàsicament francesos, que havien col·laborat en leclosió de laviació a casa nostra es veieren abocats a participar en el conflicte de forma activa. Molts dels projectes i la majoria dactivitats aeronaútiques hagueren desperar larribada de temps millors. 1916 Plànol de La Volateria, primer aeròdrom de Barcelona (Dibuix original de Josep Canudas) Lany 1916, i gràcies a la coincidència de dues iniciatives, es produí un tomb significatiu al fosc panorama: la fundació de la primera empresa constructora davions de Catalunya Pujol, Comabella i Cia (situada al barri de Sant Martí de Barcelona) i la fundació de lAero Club de Catalunya. Efectivament, lempresa Pujol, Comabella i Cia va crear una escola daviació que, amb el professor Salvador Hedilla al capdavant, va començar a funcionar a lhipòdrom de Can Tunis. Aviat van veure que no era suficient i la cerca dun lloc més idoni els fa aterrar a lantic Camp de la Volateria (El Prat de Llobregat): el bressol de laviació catalana. Els alumnes pioners van ser Eduard Feliu (que no shi va dedicar), Josep Canudas (el primer pilot sorgit de lescola) i Ramon Maldonado (un cubà becat pel seu país), més tres becaris de lAjuntament de Barcelona. Pujol, Comabella i Cia va rebre les primeres comandes provinents de laviació militar. Així, el Camp de la Volateria, endemés descola de pilots, també es convertí en el laboratori de proves dels avions fabricats. El negoci funcionà i ben aviat es creà una nova empresa, producte de la fusió amb la fabrica de cotxes Ideal, que es dedicarà a la construcció tant davions com de cotxes. |
|
| INICIATIVES COMERCIALS DE LAVIACIÓ El 1918, i al Camp de la Volateria, siniciaren les primeres activitats aeronaútiques comercials de caràcter internacional quan la Société des Lignes Aeriennes Latécoère, de Tolosa de Llenguadoc (França), decidí que la seva línia de correu TolosaCasablanca (ciutat de lantic protectorat francès al Marroc) tingués escala a Barcelona. Temps més tard, el 18 de març de 1920, sinaugurava la línia de correu aeri BarcelonaMallorca, fruit dun conveni entre una empresa catalana Tallers Hereter S.A., Loring i lEstat. La subvenció estatal mai no arribà i la línia feu fallida. La dècada dels 20 també serà el moment daparició duna nova companyia daviació impulssada per un grup dempresaris del casino del Cercle de Caçadors. Alhora, els Tallers Hereter S.A. patiren una forta crisi que els va obligar a tancar. Tots els bens de lempresa foren adquirits per la secció militar de lAeronáutica Naval que, no podent acceptar personal civil a les seves instal·lacions, es va desfer de tota la plantilla tècnica i auxiliar, entre la que es comptaven nombrosos pioners de laviació catalana. Un pilot, Manuel Colomer, va entrar a treballar lany 1922 al Grup Monteys; aquesta empresa es dedicava a fer exhibicions amb passatgers. Aviat varen prosperar i, entre altres activitats aeronàutiques de caràcter comercial, preneren el relleu de la línia de correu BarcelonaMallorca. Un accident, que va costar la vida a un pilot i la pèrdua de laeronau, afectà greument lempresa i el mateix Colomer labandonarà, per tal de crear-ne una de pròpia amb hidroavions. Gràcies a totes aquestes accions de laviació catalana, lestiu de 1921 ja havia nascut el projecte dun aeròdrom civil internacional per a Barcelona que havia dinstal·lar-se als terrenys del Prat de Llobregat. Tot seguit siniciaren els treballs condicionats pels esdeveniments polítics dels anys següents: la Dictadura de Primo de Rivera i la II República. |
Escut de l'Aero Club de Catalunya 1917-05-05 Eduard Feliu i Bru, alumne de lEscola Catalana dAviació i primer català que va volar a Barcelona |
|
Evolució de l'aviació civil catalana |
Biografia de Josep Canudas |
|