EL DESIG DE VOLAR: DE LA MITOLOGIA A LA CIÈNCIA |
|
|
| La idea –el
desig– de volar havia estat considerada al llarg de
la Història com una subversió de l’ordre natural
de les coses, un pensament absurd, pecaminós i infernal. L’antiguitat clàssica va dedicar al vol la bella llegenda de Dèdal i Ícar, però per fer palesa la temeritat de l’intent, la va concloure amb un tràgic final. L’Edat Mitjana relaciona el desig de volar amb expressions artístiques demoníaques i les associa als rituals de màgia. És un fet sobrenatural, impropi de la natura humana, però, d’altra banda, no nega el fet de volar, encara que sigui venent l’ànima al diable. Per al pensament de la època era necessari trobar la forma de volar sense ofendre a Déu i als àngels: una màquina produïda per les persones. En la construcció d’aquesta “màquina” la cultura humana hi va dedicar uns 2000 anys. Al Renaixement, el pensador més destacat sobre aquest tema va ser el toscà Leonardo Da Vinci (1452-1519) qui, entre 1486 i 1515, va escriure diversos tractats i dissenyar diferents enginys voladors que avui, amb nous materials molt més lleugers que la fusta, haguessin volat sense problemes. No serà fins al 1783, i a la França il·lustrada, que els humans van aconseguir elevar-se uns metres de terra i traslladar-se. Precedits pels intents dels germans Montgolfier (Joseph-Michael, 1740-1810 i Jacques Etienne, 1745-1799), els primers que ho van aconseguir foren Jean François Pilâtre de Rozier (1757-1785) i François Laurent d’Arlande (?-1809), que, amb globus, van sobrevolar Paris d’una punta a l’altra. El primer globus dirigible es deu novament a l’enginy d’uns francesos: Charles Renard (1847-1905) i Arthur Constantin Krebs (1850-1935), el 1884. Les primeres màquines voladores van anar desenvolupant-se al llarg del segle XIX, però no va ser fins als anys 1890 i 1896 que l’alemany Otto Lilienthal (1848-1896) va aconseguir traslladar-se d’un lloc a un altre amb maquinaria sense motor. El primer vol amb motor, i que va durar 12 segons, fou aconseguit gràcies als esforços tecnològics dels nord-americans germans Wright (Orville, 1871-1948 i Wilbur, 1867-1912), el 17 de desembre de 1903. Havia nascut l’aviació. |
|
DÈDAL I ÍCAR Conta la llegenda que Ícar, fill de Dèdal, va escapar amb aquest del laberint on havien estat tancats pel rei cretenc Minos, tot fent servir unes ales de plomes que havien unit al seu cos mitjançant cera. Ícar no atengué a les instruccions del seu pare, s’apropà massa al Sol i l’astre rei va desfer-li la cera, tot fent-lo caure a la mar, on trobà la mort.
|
